dimecres, 4 de febrer del 2009

L'ideal i el necessari

Demà dijous està prevista, llevat de rectificació d'última hora, una reunió de junta directiva a la Federació Catalana de Futbol. Teòricament, una reunió més. A la pràctica, una menys per saber per on anirà el futbol català. No entraré en si ha de seguir Ricard Campoy, si ha de ser Josep Maria Vallbona, si ha de fer el pas Jesús Farga, el president de l'Associació de Clubs, Felipe Martínez, o el mateix president de l'Escola de Futbol Hristo Stoichkov, Xavier Torres. Qui tingui el que creu que ha de tenir ja farà el pas endavant. El que sí crec, modestament, és que s'està perdent un temps massa valuós per al futbol català, que camina molt necessitat de solucions.

Per tot això, seria més que convenient que Campoy faci un pas al davant i ens expliqui a tots, amics i enemics, el calendari d'unes eleccions a les quals, si es presenta s'equivocarà i si no es presenta, es faria un gran favor a si mateix. A partir d'allà, sens dubte, que decideixi el que li vingui de gust, de la mateixa manera que seria ideal, i fins i tot necessari, veure les cares de tots aquells 'intocables' que es creuen que el futbol català passa per les seves mans, pels seus (nostres) articles o pels seus (nostres) programes de ràdio i televisió.

Ah! Dues coses: 1) El tresorer de la Federació va posar a parir al col·lectiu arbitral per enèsima vegada. Es 'va arrossegar' telefònicament amb Vico Díaz i ja està? No he llegit disculpes ni recriminacions. Si aquest tresorer segueix a la junta, tot el món està legitimat per posar a parir qualsevol àrbitre, president, jugador i fins i tot periodista. Però el que ocupa ara és l'actitud d'un directiu de la Catalana que 'raja' dels àrbitres, i tant Vico com Ochoa miren cap a un altre costat. Per què aquest tresorer no presenta la dimissió avui mateix a Campoy? Per què no demana disculpes, encara que ni tan sols hi parli, a tots els seus companys de junta? Això de posar el càrrec a disposició és de covards. 2) Un altre que va posar a parir qui li paga: el nostre gran seleccionador català, Pere Gratacós. Se n'ha anat un mes a l'Africa amb permís del director general, a qui fa més de dos mesos van fer fora, i tampoc no passa res. Amics treballadors de la Federació, teniu la porta oberta. Podeu anar-vos-en de vacances, si és cobrant molt millor, i tornar quan vulgueu. A la Catalana no passa res. O sí?