dijous, 1 de desembre del 2011

Vergonya aliena

Clubs Units’  va reunir aquest dimecres a tres mitjans de comunicació (dues persones) per explicar-los totes les seves inquietuds entorn de la Federació Catalana. L'avís ho havien enviat amb antelació encara que van tenir poc poder de convocatòria,  reflectit en una reunió al carrer Urgell en la qual vaig poder sentir vergonya aliena per diverses coses. Veure la cara a les vuit persones (sis clubs) que estaven allà era un poema. “Tenim el suport moral de 600 clubs aproximadament”, va apuntar Plàcid Lordán, vicepresident de la Montserratina de Terrassa amb tremenda generositat, però només van acudir 8 persones. No seré jo qui dubti de si són 600, 60 o 6.000, però la sensació era la que era i tant de bo puguin canviar aquesta fotografia en una Assemblea.

Sempre he cregut que anar en contra del poder és una obligació (almenys pels mitjans), així que aplaudeixo aquesta decisió d'alguns que apunten, adverteixen, assenyalen, però no ‘disparen’ ja que “no tenim cap prova de desfalc o malversació” (José Luis Moreno). Nou cop d'ull general entre els presents ja que existeix “por” (Fulgencio Valle) entre els clubs. Segle XXI i encara existeix la por!. Serà així,  encara que personalment em costi admetre-ho. Els organitzadors ho van muntar amb la millor  de les voluntats encara que això no va ser suficient perquè la premsa ‘mogués el seu cul’ i acudís a escoltar: també diré que la ‘innocència’ de Lordán i companyia va fer que es prestessin a parlar telefònicament amb aquells que li havien donat l'esquena i per l'esquena. Allà Lordán i allà ‘Clubs Units’. No van estar al carrer Urgell, però perden el cul per contestar a una trucada telefònica. Una altra vegada, amic Lordán i amics de ‘Clubs Units’, tots trucarem per telèfon. És molt més còmode.

Com de ben segur que hi haurà més ocasions per veure'ns, els suggereixo que la propera trobada que tinguem vagin una mica més lluny ies posin d'acord entre vostès –“Quedem en no donar un nombre de clubs adherits” (Lordán)/ “Per què no els donem” (Tomás Desembre?”. Per finalitzar: espero que es posin d'acord perquè ningú entén que el futbol català es pugui estalviar “més de quatre milions d'euros” mentre la Federació Catalana passa de llarg. Van convidar a la premsa al fet que investiguem qui són aquelles persones que cobren de la FCF i de la Mutualitat i que “representen el 50% de les despeses salarials”, però, quan es dóna algun nom, frenen i anuncien que ho explicaran en l'Assemblea.

Bé. ‘Clubs Units’ continua endavant. Felicitats, de debò, encara que alguna de les persones que estan en aquest grup no puguin donar exemple d'una fenomenal gestió. Companys de viatge del senyor Madolell estan ara en els Tribunals denunciats per “Frau documental” i amb una herència ruïnosa per a un futbol català al que ara vol estalviar-li “quatre milions d'euros”. Això està molt bé, encara que també està molt bé recordar-li la seva responsabilitat en l'anterior mandat.