Albert Navas, l''enemic' a casa

En sento molt incomplir la paraula que li vaig dónar al meu company i germà, Lluís Payarols. "Aquesta junta es mereix temps i confiança". Sens dubte, que se la mereix i cal donar-la, però hi ha coses amb què no m'empassaré mai encara que no hagin passat ni els cent dies de cortesia.

Després del ridícul i vergonyant pas d'Albert Navas per la gerència de la Fundació Catalana de futbol, després de llegir com els nombres de la Fundació no quadraven ni als quals saben sumar, després de llegir informes juristes on diuen que el capital fundacional d'una Fundació no es pot ni tocar, després de ser el responsable de la publicació de la revista més cara de tota la història de la Federació i sortir per ‘patas' del carrer sicilia -a mi em diu una quarta part del que li va dir Ricard Campoy i, com a mínim, li mossego-, després de tot això el Sr Navas-també conegut com 'sergent chusquero' o 'sergent tomatero' en els seus temps- es permet carregar-se 16 juristes, que no cobren un sol euro, dels diferents comitès sense donar ni tan sols la cara.

Quina llàstima de personatge, encara que allò de menys és aquest señor, el pare del qual bastant fa amb intentar que ningú no es fiqui amb el seu fill. Pobre xaval! Ho va fer tan bé amb el 'Millor president de la història' (Roche, clar) que ha tornat a la Federació, com adjunt al President, i sense cobrar. De fet, gairebé no cobrava en la Fundació. El deixava tot per als xavals apadrinats. President Casals, si ens ho permet, des d'aquest modest mitjà de comunicació no-subvencionat: l''enemic' el té casa

Amb amics així (TV3) no fan falta enemics

Sé que és molt millor no escriure res ni dir res públicament. Sempre és més correcte callar, no 'mullar-te' i 'pasapalabra'. Hi ha molts especialistes. De fet, sobren, però personalment no puc deixar passar per alt la política de transmissions de TV3, televisió PÚBLICA. Per aquesta raó. Exclusivament, obro la boca.

Com és possible que TV3, que en teoria sempre hauria de recolzar el nostre futbol català -de fet té fenomenals programes a la casa- pugui emetre un interessantíssim ARSENAL-CELTIC el mateix dia i amb horaris semblants als partits de Copa del Rei. Hi havia un derbi: Gramenet-Sant Andreu (20.30 hores), Sabadell-At Monzón (20.45 h) i Leganés-Reus (21 hores). Em resulta increïble, em molesta molt que TV3 hagi frenat a UN sol aficionat i no hagi acudit a Santa Coloma o a la Nova Creu Alta ja que estem en l'estiu i s'està a casa com mai. Em sembla impresentable i així ho dic ja que TV3 som tots. El segon pas serà la negociació que mantindrà el futbol català (2a B) amb la pròpia tele. Degis veure com van aquestes negociacions on es negocia amb diners de tots els catalans.

Els millors desitjos per a Estrada

Aquest pròxim cap de setmana debuta un nou col·legiat català en primera divisió (Mallorca-Xerez). Ni li conec ni he tingut el plaer de parlar amb ell, però a Xavier Estrada Fernández cal desitjar-li el millor en la seva estrena entre els millors de la categoria. El desig és extensiu també parea l'assistent Jordi Esquerdo. Sobre Alfons Alvarez prefereixo ni opinar. Que no hagi dolenta sort i a veure, si és possible, que l'arbitratge català torni a ser notícia més a nivell esportiu que per altres assumptes extra la responsabilitat dels quals correspon a tots mquienes estem en el món del futbol, però especialment a qui dirigeixen

Gramenet-L'Hospitalet: final de la Copa Catalunya

L'embolic ja està muntat. Preneu (companys) i prenguin nota perquè les pròximes hores prometen ser interessants. Segons va acordar la Federació Catalana de Fútbol en junta directiva, mesos enrere, Nàstic i Girona, que entraven a semifinals directament, s'enfrontarien als dos rivals que es mantinguessin en competició, tal com ha ocorregut amb L'Hospitalet i Gramenet.

Fins aquí tot correcte, però que ningú oblidi que aquesta Junta va aprovar que el vencedor d'aquesta final de la Copa Catalunya l'haurien de disputar els esmentats 'Grama' i 'Hospi' ja que així ho ha dictaminat la competició. El colofó arribaria amb la 'Supercopa' de Catalunya i és allà on entraven en lliça FC Barcelona i RCD Espanyol.

És més, directius del FC Barcelona -Jacint Borràs, ara directiu de la FCF, al capdavant- van firmar aquesta 'Supercopa' com un triangular entre els dos grans de Primera Divisió i el campió de Catalunya. No cal dir que la taquilla i els ingressos per televisió es repartirien en tres parts. Anoteu (companys): FCF, Gramenet i L'Hospitalet ja que els dos grans no cobren. Al lloro!

Villar menja amb Casals

La pàgina web de la Federació Catalana de Fútbol, que cada dia se sembla més al diari personal del president en curs, va informar aquest diumenge del dinar en el qual el president de la FCF, Jordi Casals "va participar", així queda escrit, al costat del president de la Federació Espanyola, Àngel Villar. No sé qui ha redactat la nota encara que qui ho hagi fet és clar que se supera a si mateix. "El President Jordi Casals ha participat al dinar.......". Està molt bé escrit encara que, Bernat (cap de premsa) tu creus (amb tots els respectes)que a algú del futbol català li importa molt aquest tipus de dinars. Amb el que es podria estalviar el futbol i que aquests diners fossin per a la formació! Demagògia? Clar.

El 'millor president de la història del futbol català', Jordi Roche, va parir la idea-web, Campoy la va mantenir i Casals està superant la nota ja que en aquest mateix escrit s'informava -,¿tú creus, Bernat, (amb tots els respectes) que li importa a algú del futbol català que Casals i Andreu Subíes (felicitats Benavent!) siguin a la llotja del Camp Nou?.

El feliç dinar, al qual va acudir convidat Jordi Casals com a únic directiu federatiu -cinc del Barcelona i cinc de l'Athletic van completar la reunió-, va ser un 'tostón' i només li va servir a Casals per conversar amb el seu col·lega de la Federació biscaïna. Amb Villar no es va parlar ni de 'seleccions' ni del seu últim discurs a Pradas on va apostar per "catalitzar el futbol català", una cosa que, sens dubte, mai no entendria Villar. 'President' (Casals) no perdi el temps amb Villar, de veritat.

Per cert, informarà la Federació Catalana de futbol sobre quantes entrades disposa -de pagament, sens dubte- per acudir a la Supercopa d'Europa de Montecarlo aquest divendres vinent? Al costat de Jordi Casals quants companys de directiva aniran a aixecar el primer títol? Això sempre va bé saber-ho

Perillosos suggeriments

Llegeixo: (pàgina 10, El9) amb enorme preocupació declaracions de l'assessor? del futbolista Juli, nou jugador de l'Europa després del pagament de 4.000 euros (en L'Hospitalet parlen de 3.500). Parla l'assessor? -'manda h... - assessor del futbolista Juli en clara resposta a unes declaracions prèvies del president de l''Hospi', Miguel García en les que sostenia, hores abans, que era encara jugador riberenc. "O el seu club no li informa o bé algú de L'Hospitalet s'ha quedat amb els diners que vam pagar per la baixa del jugador". És preocupant, si més no preocupant i en l''Hospi' encara ningú no ha dit gens

Units a Juan Carlos Pérez Rojo

Aquest dijous és especial, molt especial per a totes aquelles famílies que van perdre els seus en l'accident de Spanair a Barajas. Un dia que es repeteix constantment per a tots aquells que van veure com s'escapava la vida d'algun ser volgut.

Per tots ells, preguem i demanem que no es torni a repetir i, entre tots ells, sorgeix el nom de Juan Carlos Pérez Rojo. El dolor que va viure aquesta família, que va viure Sant Boi i que va viure tot el futbol català va ser evident i, ara, un any després, una altra vegada la feliç memòria ens torna a la realitat d'uns incompliments del Govern tan detestables com esperats.

Sigui com fos, ningú no tornarà a cap del centenar llarg de vides que ens van deixar encara que calgui anar lluitant, a poc a poc, per sortir endavant. És el cas de Rojo. Días enrere la família va tornar a volar, sí, a volar encara que el record de la seva filla continuï tan present com el primer dia d'absència.

Em permetin aquest record per a la família i aquest desig que li vagi tot el bé que es mereix aquest gran tipus. Va ser elegit 'Millor jugador del món juvenil’, darrere de Maradona, va ser un crack del FC Barcelona, però és un nº 1 com a persona i cal desitjar-li el millor, com li ho desitgem tots, al capdavant de l'històric Santboià.

Felicitats tant al nou president, Celso González i al president de la Catalana, Jordi Casals ja que ells SÏ que han sabut donar la cara per Rojo i no Joan Laporta, a qui la vida el va col•locar com a president del club on Rojo va deixar tota la seva vida encara que l'hagi deixat 'tirat'. Millor així ja que no haurà d'agrair-li res. Rojo se'l mereix tot.

Laporta s'oblida de Casals

Va ser una de les anècdotes que es van poder viure ahir en l'Assemblea del FC Barcelona. El seu president, Joan Laporta, va recordar, gairebé al final de la sessió, la presència del president de la Federació Catalana de Fútbol, Jordi Casals. No deixa de ser una curiositat ja que generalment tal detall es té i es complimenta en plena presentació de l'acte.
A Laporta, abstret i preocupat (se suposa) li va poder la situació i es va oblidar de Casals, la màxima autoritat del futbol català. El que té el futbol! Casals, que va voler ser president del FC Barcelona i no va poder, ara acudeix, com a convidat, al club dels seus amors després (també suposo) del Santboiá. No sé si el 'presi' de la FCF haurà començat ja a 'catalanizar' els jugadors d'aquest Barça que presideix el 'seu' vicepresident honorífic, Joan Laporta.

Gràcies per estar amb nosaltres

Gairebé 100 dies després tornem a l'activitat. La veritat és que ni nosaltres mateixos ens ho creiem, tot i que tornem altra vegada a l'acció i això és el més important. Moltes vegades els periodistes diem que a tots vostès/vosaltres només els interessa estar informats a la perfecció i els nostres problemes mai poden transcendir. Possiblement aquí hi ha la raó, tot i que aquesta "parada" ens ha deixat força tocats i només podem desitjar que no es torni a repetir. Prefereixo evitar entrar en terrenys diabòlics i poc edificants, la veritat. És molt millor començar a treballar.

Hi ha algunes persones que s'han dirigit a amb l'esperança del nostre retorn i reconec que han estat tant amics com menys amics. Aquest és un altre detall que també agraïm, ja que sempre hem preferit la crítica que la lloança. Amb la renovació a la presidència de la Federació Catalana s'ha obert un nou període on ha quedat demostrat que el futbol català està dividit.

I no només es tracta dels àrbitres. Cal fer extensiu aquest divorci a un futbol català que encara plora per la pèrdua de Dani Jarque. Com que tindrem molt de temps, a partir d'ara, per a escriure i debatre sobre qualsevol assumpte del nostre futbol, segur que Jarque, sigui on sigui, desitjarà que els nostres futbolistes passin anualment unes obligades revisions mèdiques que no asseguren gairebé res, tot i que encara menys es certifica quan no es fan. I hi ha molts clubs que no les fan i les admet la Federació Catalana. L'esmentat.

Gràcies per estar amb nosaltres, una altra vegada, i participin amb la seva crítica, ja que així anirem tots cap endavant.