Reconeixement per a un gran Toni Llebaría

Poques vegades fem les coses com cal fer-les i, quan es fan, val la pena destacar-les. Ve aquesta entrada com a conseqüència del  merescut reconeixement que se li ha tributat aquest dijous al gran Toni Llebaría. Reconec que perdo la poca objectivitat que pugui tenir amb aquesta persona a la qual admiro no només com a entrenador sinó com a persona. Són molts anys d'aprenentatge encara que mai es pot estar a la seva altura i aquest homenatge és merescudíssim i digne del millor dels aplaudiments per a tots els seus organitzadors.

No voldria oblidar-me a ningú i em quedaré només amb el nom dels seus dos fills (Toni i Xavi). Fixin-se si ha de ser ‘gran’ Llebaría que se li aplaudeix i se li rendeix aquest homenatge en ple apogeu! Com ha de ser! Està en el ‘atur’ esportiu perquè és seriós i no admet ‘negocis’ estranys. Ja s'adonaran del que es perden molts clubs. Sigui com sigui, si m'ho permeten, gràcies Toni, Felicitats! i gràcies a tots els seus assistents. Entre els moltíssims presents anotin: Alberto Manga, Unai Vergara, Puigdollers, Matito i Cruchaga, Carles Cuadrat, Gerard López, Quino, Salva, Super ‘Kali’ Garrido, Tarradellas, Miki Albert, Fleming, Jaume Langa, Victor Curto, Matamala, Corominas, Keko, Joan Oriol, Enric Socías, el ‘presi’ Joan Ródenas i Carmen, Albert Carroza, Joan Soteras, Albert Capella etc... perdonin-me tots aquells dels quals m'oblido. Felicitats i BONES FESTES A TOTS. FINS AL 2012!

Reconeixement merescut a Folguera

Aquest dimecres es procedirà al nomenament oficial de Francesc Folguera com a ‘Delegat de Barcelona’ a la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol. Vagi per davant el meu aplaudiment per tal designació i per aquest reconeixement per a un senyor que sempre ha anteposat el futbol base català a qualsevol altra cosa. Com tants i tants directius ha perdut no només temps i diners, sinó també salut ja que a les banquetes i fora de les banquetes i, ara, en els despatxos, és un valor en alça per a qualsevol president.

I això ho ha sabut veure Andreu Subies qui, per cert, s'anirà aquest dijous a Madrid per participar en l'última junta d'Ángel Villar amb l'Espanyola. Ho dit: Felicitats a la Federació Catalana per aquesta elecció i particularment al doctor Folguera qui no només no ha cobrat mai un sol euro del Carrer Sicília sinó que li ha costat i li costa els seus diners. Perquè vol, per descomptat encara que altres ‘salvadors’ de la pàtria van arribar a la Federació amb aquesta etiqueta i van deixar una total ruïna.

Subies marca el terreny del Futbol Sala

La setmana passada el Futbol Sala va ser protagonista al Carrer Sicília. Sense que transcendeixi gairebé gens, o gens, fins que ‘Futbolcatalunya.com’ ho treu, per descomptat, la ‘moguda’ en el Futbol Sala català torna a estar a primera plana. El seu president, Andreu Subies, va admetre a aquesta Redacció, com podran llegir aquesta setmana en una entrevista detallada, que la realitat ha deixat en evidència les diferències entre dos protagonistes d'una especialitat esportiva que mana sobre el futbol onze. 

Els protagonistes de la discòrdia es diuen Dani Vives, vicepresident de la Federació i representant del Futbol Sala a la Junta, i J.M. Calle, president del Futbol Sala català encara que depenent del propi president. M'expliquen que l'enfrontament és total entre els dos personatges i fan molt poc per dissimular-ho; és més, m'afegeixen que Calle pot tenir raó en moltes coses que diu encara que li perden les formes mentre que Vives (Dani) és molt més calmat. El ‘control’ dels àrbitres catalans sembla ser el motiu de la discòrdia encara que aquest ‘xoc de trens’ ho va parar Andreu Subies amb una expressió enèrgica: “Qui no estigui a gust que se’n vagi al carrer!”, va exclamar un desconegut Subies. I ningú se’n va anar. Aquest proper dimecres no aniria malament comentar-ho en l'última Junta de l'any (potser hi hagi una altra abans del Catalunya - Tunísia). El Futbol Sala! Sempre el Futbol Sala!

Llauradó i Maldonado a la Marató

Vintena edició de la Marató de Tv3 i nova oportunitat perquè en el Nou Sardenya es puguin tornar a veure cares conegudes i unes altres encantades de que se’ls  vegi sobre un terreny de joc amb una pilota de futbol per mig . Artistes, periodistes, directius i més donaran vida a una jornada entranyable com han estat totes les que s'han celebrat fins avui. Els dos equips (DAMM i FIATC, que estaran sàviament dirigits pel ‘mestre’ Minguella i el ‘diví Quique Guasch,  tornaran a protagonitzar un altre dels moments estel·lars d'una Marató que sempre bat tots els rècords.

Un milió d'aplaudiments per a aquesta iniciativa i un altre milió més per a un gran tipus com és Jaume Llauradó. Podrà caure millor o pitjor –personalment molt bé-, però Jaume no només és un gran barcelonista sinó un impressionant enamorat de l'esport. Només tinc un dubte sobre aquest partit de la Marató: em diuen que l'il·lustre senador, Josep Maldonado, no es vestirà de curt ja que el bo de Llauradó no es ‘talla’ i sobretot, no ha oblidat el paper que va exercir el polític convergent en a les últimes eleccions a la Federació Catalana de Futbol . Si s'atreveixen qualsevol dels dos, o els dos, que parlin. En cas contrari, quedarà oberta el dubte. Per què no ‘juga’ l’estimat Maldonado?

Solucions per a la Segona B i Tercera

Josep María París és un dels personatges més inquiets del futbol català. De fet, la seva dedicació a la representació i a la gestió de carreres esportives professionals li serveix per no només estar al dia de tot el que ocorre al  món del futbol sinó per tenir un punt de vista molt més àmplia que qualsevol. Val la pena que llegeixin aquest article, que va publicar, el passat 27/09/11, en http://masliga.com. Destaquem el referent a Segona B i Tercera encara que tampoc té desaprofitament tot el referent al futbol professional. Felicitats a Josep María. 

En Segunda B, hay clubes “profesionales” porque usan un contrato laboral con los jugadores –normalmente- pero la RFEF exige un mínimo de 6 licencias profesionales (son mucho más caras) y 6 x 20 equipos x 4 grupos, pues es un buen pellizco. Pero la segunda B no es una categoría integrada en la LFP. ¿Son o no son profesionales? Bien, como la situación de los clubes es caótica, ha habido desapariciones, descensos, impagos, denuncias, etc… más que profesional es Lamentable.

Desde mi humilde opinión. ¿2 grupos de Segunda B de 22 clubes, integrados también en la LFP podría ser una buena opción? Los 2 primeros ascienden directamente. Los terceros y los cuartos promocionan. En total descenderían 6 equipos de la Liga Adelante (También hay 22 clubes). De este modo se refuerza una Segunda B actualmente con unos clubes más similares a la Liga Adelante y otros más similares a la 3ª División Española, los presupuestos de los cuales les supone un esfuerzo tremendo sólo para afrontar los desplazamientos. Además sería una Segunda B más competitiva e interesante.

La Tercera Divisón también se podría reforzar a nivel competitivo con estos clubes que les cuesta afrontar una segunda B. Y quizá también sería más competitiva juntando 2 comunidades en lugar de una tal como está ahora, sin asumir los gastos de una Segunda B. Cada comunidad tiene por lo general otra competición que engloba clubes de toda su comunidad por debajo de la Tercera División, siendo muy similar. Esta Tercera Divisón fuera del ámbito de la LFP, gestionada solo por la RFEF como la Segunda B. ¡Qué lío! No tanto, si se reducen los grupos de Tercera Divisón, organizar los Play Off de ascensos a 2ª B tampoco sería tan caótico y además sería la entrada al deporte profesional donde las variables presupuestarias de esos clubes deberían ser tenidas en cuenta también para acceder ahí.

Quan Catalunya pot passejar per Europa... i no interessa

S'acosten els darrers dies de l'any. Els carrers de ciutats com Barcelona (la casa és forta i no repara en despeses) llueixen llums i més llums per a recordar-nos a tots que, malgrat la crisi i els problemes que moltes famílies tenen per arribar a final de mes, Barcelona és feliç. Els carrers llueixen aquestes llumetes que deuen sortir de franc -tant la col·locació com el consum eléctric- i també cartells anunciadors d'esdeveniments d'aquestes dates. En un d'ells apareixen els grans cracks del futbol català animant a tothom a assistir a un partit amistós el 30 de desembre, en l'Estadi Olímpic Lluís Companys, contra la selecció de Tunísia. Un esdeveniment recolzat, com no podria ser d'una altra manera, per entitats com ara la Plataforma Pro-Seleccions Esportives Catalanes. Una Plataforma que lluita perquè un dia Catalunya tingui representació oficial en totes les disciplines esportives des de fa anys.
Catalunya té una selecció de futbol en categoria absoluta, certament. I almenys un cop a l'any tothom respon a la cita i entitats com aquesta es bolquen perquè Montjuïc sigui una festa esportiva i reivindicativa. Un fet que s'enten perfectament i que és del tot lloable.
Llàstima que per a aquesta Plataforma només existeixi la selecció 'absoluta'.
Aquest cap de setmana, un grup de futbolistes modestos, d'aquests que potser cobren tots plegats en un any la quantitat que cobra qualsevol de les figures dels cartells abans esmentats en un mes, han agafat carretera i manta per a lluitar per a la classificació de CATALUNYA per a la fase final estatal de la Copa Regions UEFA, un torneig OFICIAL i INTERNACIONAL.
No em consta que la Plataforma que lluita per al reconeixement oficial de Catalunya doni suport a aquestes iniciatives. Potser perquè no venen, perquè només quatre 'malalts' estàvem pendents aquests dissabte i diumenge de les notícies que, via twitter, arribaven des de La Vila-joiosa. O potser prquè consideren que es tracta d'una selecció 'autonòmica', on potser poden jugar catalans que no tingui 'pedigrí' sempre que compleixin amb les regles de la competició (futbolistes de 18 a 35 anys que mai no hagin signat un contracte professional).
Anys enrera, un d'aquests esforçats futbolistes que de vegades sacrifica hores de feina i descans per assistir a un entrenament especial o per a fer un viatge en dates laborables -divendres no tothom feia pont- rebia un reconeixement especial (oi, Santi Triguero?): formar part de la convocatòria de la selecció catalana absoluta. Des que Johan Cruyff va arribar al càrrec, ni això. Perquè Johan diu que vol competir. En castellà-nederlanditzat, és clar. Però ho diu i es queda tan ample perquè cap president de la Catalana fins ara ha tingut els pebrots de contradir-li, no fos cas que s'enfadi i se'n torni a El Montanyà.
I és per aquests futbolistes 'oblidats' pels grans defensors de les seleccions catalanes que va el meu modest reconeixement. Com també pels de les seleccions catalanes més modestes, com els masculins i femenins sub 18 i sub 16 que d'aquí a uns dies iniciaran la seva participació al Campionat d'Espanya (per a qui l'interessi el tema, els nois jugaran al camp del Barceloneta 28 al 30 de desembre i les noies, a Vilanova i la Geltrú del 20 al 22 d'aquest mes).
També mereixerien que aquesta Plataforma recomanés als seus incondicionals que no deixessin sols i soles a aquests joves futbolistes. Com tampoc als amateurs que aquests SÍ que poden portar el nom de Catalunya per tot Europa en partit OFICIAL. Per cert, potser hi ha opcions que la fase final estatal es jugui en terreny català. Al lloro.
Però de moment, Barcelona llueix cartells de suport, buscant la complicitat dels seguidors catalans. Quina llàstima que d'altres no tinguin el 'glamour' per a rebre cert suport...

Subies no anirà ni al Bernabéu ni a Japó

El president de la Federació Catalana, Andreu Subies, no anirà ni a Madrid (Bernabéu) ni a Japó (Mundialito) encara que podria acudir a qualsevol dels dos llocs en representació del nostre futbol. Per una vegada i, que serveixi com a precedent, ha triat estar a Villajoyosa aquest cap de setmana vinent on Catalunya es juga passar a la fase final de la Copa Regions UEFA. Ja saben: dissabte contra Euskadi i diumenge enfront d'Extremadura. 

Subies, que no ha rebut cap invitació oficial ni per part del FC Barcelona ni per part de la Federació Espanyola ni per part de la FIFA, tampoc contemplava la possibilitat de deixar Catalunya durant aquests deu dies que duraria  el periple blaugrana i menys amb el proper Catalunya-Tunísia del 30 de desembre. Però no estarà tampoc ell sol a  Alacant ja que tindrà al seu costat als vicepresidents Joan Josep Isern i Josep Llaó i al cap d'expedició, el doctor Francesc Folguera. Tant de bo tornin el dilluns 12 amb la classificació a la butxaca